dimarts, 13 d’abril del 2010
dimarts, 9 de març del 2010
diumenge, 7 de març del 2010
8 de Març Dia de la Dona Treballadora.
El 8 de Març es el Dia de la Dona Treballadora, en la qual anem a parlar sobre una dona molt important. És una dona de les que més han treballat pels drets de les dones i de la qual totes i tots hauríem d'estar molt orgulloses: Federica Montseny.
Vaig a incloure el treball que ha fet el meu germá Josep sobre ella:
Frederica Montseny i Mañe.
Nom i cognoms
El seu nom complet és Frederica Montseny i Mañé.
Lloc i data de naixment
Frederica va nàixer a Madrid el 12 de Febrer del 1905, i va morir el 14 de Gener del 1994 amb 88 anys.
Els estudis que va realitzar
Va estudiar Filosofía i Lletres en la Universitat de Barcelona.
Activitat per la qual és o va ser important
- Va ser la primera dona ministra en Espanya i en tota Europa Occidental.
- Va fer la primera llei d’avortament de l’història d’Espanya i va fer lleis per a evitar que a les dones li'ls pagaren menys que als homes i per a ensenyar un ofici a les prostitutes perquè no hagueren de viure de la prostitució.
- Va defensar la igualtat entre sexes. Va escriure 3 novel•les concentrades en l’emancipació de les dones.
- Frederica va ser una anarquista molt coneguda en tot el món. Va tindre un lloc important en la CNT ( Confederació Nacional del Treball).
Fets importants de la seua vida
- Els seus pares eren uns anarquistes molt coneguts.
- No va anar a l’escola perque la seua mare ( que era mestra) li ensenyava.
- La seua primera novel•la va ser publicada als 16 anys i es deia “Horas trágicas”.
- Ella escrivia llibres i publicava articles als diaris.
- Va escriure moltes novel•les i algunes d’elles son aquestes: “ La Victoria” ( que fou escrita en 1925), “El hijo de Clara” (en 1927), “La Indomable” ( en 1928), “3 vidas de mujer” (en 1937) i escriví moltes novel•les més.
-Tota la seua vida la va dedicar a defendre els drets de les dones i dels treballadors.
Altres coses importants que cal dir
- Es va enamorar de Germinal Esgleas i va tindre 3 fills que és deien: Vida, Germinal i Blanca. Blanca va morir als 35 anys per un càncer la qual cosa va afectar molt a Frederica.
- Quan va acabar la guerra, Frederica, fugí a França. França fou conquerida pels alemanys i els nazis ficaren a la càrcel a Frederica.
- Quan Franco va morir, Frederica va visitar Espanya en l’any 1977 pero va tornar a França i va morir amb els seus fills i nets.
Paraules que ajuden a comprendre el text
Anarquisme: Es una idea filosófica i política i els anarquistes no volen cap estat o govern. Defensen als treballadors i están en contra de que algú mane i tinga molt de poder i diners.
Avortament: Ës la interrupció de l’embaraç.
Emancipació: Alliberament i independència.
Sindicat: Un grup de persones que defensen els drets dels treballadors.
Josep
Vaig a incloure el treball que ha fet el meu germá Josep sobre ella:
Frederica Montseny i Mañe.
Nom i cognoms
El seu nom complet és Frederica Montseny i Mañé.
Lloc i data de naixment
Frederica va nàixer a Madrid el 12 de Febrer del 1905, i va morir el 14 de Gener del 1994 amb 88 anys.
Els estudis que va realitzar
Va estudiar Filosofía i Lletres en la Universitat de Barcelona.
Activitat per la qual és o va ser important
- Va ser la primera dona ministra en Espanya i en tota Europa Occidental.
- Va fer la primera llei d’avortament de l’història d’Espanya i va fer lleis per a evitar que a les dones li'ls pagaren menys que als homes i per a ensenyar un ofici a les prostitutes perquè no hagueren de viure de la prostitució.
- Va defensar la igualtat entre sexes. Va escriure 3 novel•les concentrades en l’emancipació de les dones.
- Frederica va ser una anarquista molt coneguda en tot el món. Va tindre un lloc important en la CNT ( Confederació Nacional del Treball).
Fets importants de la seua vida
- Els seus pares eren uns anarquistes molt coneguts.
- No va anar a l’escola perque la seua mare ( que era mestra) li ensenyava.
- La seua primera novel•la va ser publicada als 16 anys i es deia “Horas trágicas”.
- Ella escrivia llibres i publicava articles als diaris.
- Va escriure moltes novel•les i algunes d’elles son aquestes: “ La Victoria” ( que fou escrita en 1925), “El hijo de Clara” (en 1927), “La Indomable” ( en 1928), “3 vidas de mujer” (en 1937) i escriví moltes novel•les més.
-Tota la seua vida la va dedicar a defendre els drets de les dones i dels treballadors.
Altres coses importants que cal dir
- Es va enamorar de Germinal Esgleas i va tindre 3 fills que és deien: Vida, Germinal i Blanca. Blanca va morir als 35 anys per un càncer la qual cosa va afectar molt a Frederica.
- Quan va acabar la guerra, Frederica, fugí a França. França fou conquerida pels alemanys i els nazis ficaren a la càrcel a Frederica.
- Quan Franco va morir, Frederica va visitar Espanya en l’any 1977 pero va tornar a França i va morir amb els seus fills i nets.
Paraules que ajuden a comprendre el text
Anarquisme: Es una idea filosófica i política i els anarquistes no volen cap estat o govern. Defensen als treballadors i están en contra de que algú mane i tinga molt de poder i diners.
Avortament: Ës la interrupció de l’embaraç.
Emancipació: Alliberament i independència.
Sindicat: Un grup de persones que defensen els drets dels treballadors.
Josep
dijous, 4 de març del 2010
Notició!!!!!!!
Els seuents dies anem a parlar sobre dones importants que són les que estan treballant les persones de 4º de primaria, posarem la seua informació i com ja us he dit els farem entrevistes, al primer que li'l farem serà a un xiquet anomenat Josep.
dimarts, 2 de març del 2010
dilluns, 1 de març del 2010
dimarts, 23 de febrer del 2010
Xiquets amb armes? Sí
En Colombia a partir dels dotze anys hi ha xiquets que estan empunyant un arma.
Maria una xiqueta que ara te 25 anys va ser ex xiqueta soldat, ara està en Madrid i ha dit:
-Un xiquet no tindria que empunyar un fusil, deuria empunyar un llibre per a estudiar, un joguet. Un xiquet de dotze anys no tindria que empunyar un arma.
Aquestes son les paraules de Maria
Maria una xiqueta que ara te 25 anys va ser ex xiqueta soldat, ara està en Madrid i ha dit:
-Un xiquet no tindria que empunyar un fusil, deuria empunyar un llibre per a estudiar, un joguet. Un xiquet de dotze anys no tindria que empunyar un arma.
Aquestes son les paraules de Maria
dimarts, 16 de febrer del 2010
A l’hora de donar contingut a aquest blog vaig a escriure diferents apartats.
En un d’ells vaig a parlar sobre persones que no han tingut el mateixos drets que altres; per aixó cada setmana parlaré sobre una dona que, encara que haja fet coses importants, no s’ha conegut en el nostre món de la forma que es mereix. Tots començem a conéixer Hipàtia gràcies a la pel·lícula d’Amenábar, però encara en queden moltes per descobrir
En altre vaig a fer una llista sobre fites que les dones no han aconseguit encara, com anar a la lluna, etc… Vull que d’aquesta llista, que en principi creixerà, vaja sent cada volta més curta. Per exemple, espere que Edurne Pasaban puga abastar tots els cims de 8.000 metres com més aviat possible. Sort, Edurne!
Així que vaig a ficar fil a l’agulla.
L’altre dia, el meu mestre de música ens va demanar a la classe uns treballs sobre compositors importants; podíem triar Beethoven, Bach, Mozart, Vivaldi, Txaikovski, etc… En eixe moment, vaig plantejar-me que no n’hi havia ninguna dona. Es que no n’hi hagué ninguna dona compositora? Vaig investigar un poquet i vaig descubrir que sí, que algunes hi hagué.
I ara us vaig a fer cinc céntims de Fanny Mendelssohn.
Fanny Mendelssohn (1805-1847)
Quatre anys major que el seu germà Félix, Fanny va neixer a Hamburg i també va rebre una educació esmeradíssima que incloïa ciències, cultura clàssica i tècniques artístiques. Als 13 anys, Fanny tocava “El clave ben temperat” de memòria. Però a la seua època no estaba ben vist que la filla d’una familia de l’alta societat alemanya es dediqués professionalment a la música. Félix es va fer famós a tot el món, mentre que Fanny, qui li ajudà tota la seua vida amb l’edició de la seua música, romangué sempre a l’ombra del seu germà.
Malgrat tot, Fanny va produir més de 400 partitures. Sis de les cançons de Fanny van ser publicades amb el nom del seu germà, però la resta van ser ignorades fins a 1988.
Des d’eixe any, la seua música es troba en procés de publicació i grabació i el seu talent musical comença a ser acceptat plenament entre els especialistes. Espere ajudar un poquet a que també siga coneguda en tot el món.
En un d’ells vaig a parlar sobre persones que no han tingut el mateixos drets que altres; per aixó cada setmana parlaré sobre una dona que, encara que haja fet coses importants, no s’ha conegut en el nostre món de la forma que es mereix. Tots començem a conéixer Hipàtia gràcies a la pel·lícula d’Amenábar, però encara en queden moltes per descobrir
En altre vaig a fer una llista sobre fites que les dones no han aconseguit encara, com anar a la lluna, etc… Vull que d’aquesta llista, que en principi creixerà, vaja sent cada volta més curta. Per exemple, espere que Edurne Pasaban puga abastar tots els cims de 8.000 metres com més aviat possible. Sort, Edurne!
Així que vaig a ficar fil a l’agulla.
L’altre dia, el meu mestre de música ens va demanar a la classe uns treballs sobre compositors importants; podíem triar Beethoven, Bach, Mozart, Vivaldi, Txaikovski, etc… En eixe moment, vaig plantejar-me que no n’hi havia ninguna dona. Es que no n’hi hagué ninguna dona compositora? Vaig investigar un poquet i vaig descubrir que sí, que algunes hi hagué.
I ara us vaig a fer cinc céntims de Fanny Mendelssohn.
Fanny Mendelssohn (1805-1847)
Quatre anys major que el seu germà Félix, Fanny va neixer a Hamburg i també va rebre una educació esmeradíssima que incloïa ciències, cultura clàssica i tècniques artístiques. Als 13 anys, Fanny tocava “El clave ben temperat” de memòria. Però a la seua època no estaba ben vist que la filla d’una familia de l’alta societat alemanya es dediqués professionalment a la música. Félix es va fer famós a tot el món, mentre que Fanny, qui li ajudà tota la seua vida amb l’edició de la seua música, romangué sempre a l’ombra del seu germà.
Malgrat tot, Fanny va produir més de 400 partitures. Sis de les cançons de Fanny van ser publicades amb el nom del seu germà, però la resta van ser ignorades fins a 1988.
Des d’eixe any, la seua música es troba en procés de publicació i grabació i el seu talent musical comença a ser acceptat plenament entre els especialistes. Espere ajudar un poquet a que també siga coneguda en tot el món.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Els teus i els meus drets
Hola, sóc Aitana, una xiqueta que està decidida a fer aquest blog perquè tot el món s'adone que tots som iguals, que ningú és més que ningú altre.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)